PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL, SA PAGESA I SA QUARTERA.

El temple

L’actual parròquia de Sant Miquel, que culmina amb una majestuosa escalinata que surt des de la plaça de Sa Font de Santa Margalida, fou edificada entre els segles XVI i XVII. Des del segle XIII, al mateix lloc, ja s’havien construït diferents edificacions cristianes en honor a Santa Maria, però a partir de l’any 1376 i, amb motiu de la construcció d’un nou temple, el titular passà a ser Sant Miquel.

A l’any 1551 s’iniciaren les obres de l’actual església amb els arquitectes mallorquins Antoni i Jordi Genovard al capdavant del projecte. Antoni Genovard fou un mestre d’obres molt reconegut i prolífic al seu temps, i destaquen les seves intervencions en les parròquies de Binissalem i Sant Pere de Petra.

El projecte de l’edifici segueix les referències del model típic del gòtic català: nau única amb capelles laterals entre contraforts i coberta de volta de creueria. La façana principal, la qual ja estava enllestida a l’any 1591, també segueix l’esquema de tradició gòtica, amb una façana plana i senzilla amb rosetó central treballat amb gelosia. La major part de la decoració de la façana es concentra en el portal major, d’estil renaixentista i fet amb traces de Miquel Quetgles durant els anys 1599 i 1603. Es tracta d’una de les primeres portades mallorquines que recull l’esquema absidal amb portal de punt rodó, com ho fa també el portal major de la Seu de Mallorca. El portal segueix l’esquema d’arc de triomf: portal de mig punt flanquejat per dues columnes jòniques de fust estriat i amb un entaulament format per un arquitrau; remata una volta de cassetons amb timpà. L’ornamentació del timpà a base de baixos relleus és un dels primers exemples de la introducció del llenguatge classicista en l’escultura mallorquina. En el timpà destaca l’escut de Felanitx, que està sostingut per dos àngels. El coronament de la façana pertany ja al Barroc tardà i data de l’any 1746. És d’estil xurrigueresc i fou traçat pel caputxí pare Gaietà de Mallorca.

Pel que fa a la torre del campanar, destaca la campana de n’Eloi, la primera en fer-se i que data de l’any 1680.

La planta de l’església parroquial segueix el model típic del gòtic català: planta de nou única amb capelles laterals entre els contraforts, set a cada costat. La nau queda dividia en sis trams i rematada per un absis rectangular, fruit d’una modificació feta per l’arquitecte Pere d’Alcàntara Penya l’any 1867, ja que inicialment l’absis era de forma poligonal.

L’alçat de la nau presenta dos nivells. Un primer nivell amb les capelles laterals que s’obren sota arcs apuntats i, un segon nivell, amb els finestrals superiors. Els dos nivells queden dividits per un fris amb decoració vegetal.

Cada un dels trams de la nau central està delimitat per pilars cruciformes que separen les diferents capelles. Des dels seus capitells, arranquen els nervis dels arcs faixons que conformen la volta de creueria que cobreix tota la nau. Les capelles laterals també estan cobertes amb el mateix sistema de volta de creueria.

Destaca la capella del Roser, construïda entre els anys 1727 i 1730, amb plànols de l’arquitecte Joan d’Aragó, autor del retaule major de l’església de Sant Francesc de Palma.

Sa Pagesa

L’escultura de Sa Pagesa està situada actualment al carrer Nuno Sanç, al costat de la parròquia. Inicialment, es trobava al passeig Ramon Llull. A més d’una escultura, és també una font i duu el vestiment típic d’una pagesa. Com a mostra de la història i la cultura de Mallorca, l’anomenat vestit de pagès o vestit a l’ample, és el resultat d’una evolució continua en la forma de vestir mallorquina dels segles XIX i XX. Es tracta de la típica indumentària que, tot i tenir el seu origen en les classes socials altes, el poble la imità i la va fer seva. A la part de la vestimenta, Sa Pagesa porta la típica gerra d’aigua que s’utilitzava en aquell temps als pobles de Mallorca.

 
Sa Quartera

Al costat de l’escultura de Sa Pagesa, hi ha el portal de Sa Quartera, que formava part de l’antic edifici amb el mateix nom, construït entre 1840 i 1844, darrera l’església parroquial. L’edifici fou derruït l’any 1933 quan es va projectar la construcció del nou Mercat Municipal, a excepció del portal, el qual es va ubicar a aquest nou emplaçament, al costat de la rectoria.

L’autor del portal fou el mestre català Llorenç Rovira, el qual ja havia realitzat les obres de la Font de Santa Margalida i que, probablement, fou l’introductor del llenguatge classicista a Felanitx. Sa Quartera és un portal allindat i d’estètica senzilla, realitzat amb pedra tallada i ornamentat amb un llenguatge classicista. L’estructura arquitectònica que utilitza, a base de dues pilastres dòriques que flanquegen el portal, l’entaulament (decorat amb un fris amb tríglifs i mètopes) i el frontó triangular que ho remata, també ens recorda als cànons classicistes que durant el segle XIX i principis del XX es varen fer populars entre els arquitectes que treballaven a Mallorca.

Destaca com element decoratiu l’escut de Felanitx treballat a mode de baix relleu i que es pot observar al timpà superior.