SON VALLS
Llogaret del terme de Felanitx, que ocupa la planura d’uns 9 km, entre Algorefa, Son Ramon i els termes de Porreres, Vilafranca de Bonany i Manacor.
Els s. XIII-XV fou l’alqueria Padrina, adquirida al 1469 per la família Valls de Padrina i dividida al 1565 per Bernat Valls. A partir d’aquí apareix documentada com Son Valls de Padrina o Son Valls de Padrines.
El 1747 la possessió tenia cases, amb clastra, celler, dos alambins, molí de sang i un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser, posteriorment cedit a la diòcesi i declarat públic.
A la contrada fou edificada una nova església (1944-55) i l’antic oratori passà a denominar-se popularment l’Església Vella. Uns anys abans (1933) s’hi construí una escola. Des del 1924 hi havia un convent de les monges de la Providència.
Als segles XIX-XX es produixen constants divisions, establiments i compravendes i l’antiga denominació de Son Valls de Padrines és substituïda progressivament per la denominació actual, Son Valls.
Els s. XIII-XV fou l’alqueria Padrina, adquirida al 1469 per la família Valls de Padrina i dividida al 1565 per Bernat Valls. A partir d’aquí apareix documentada com Son Valls de Padrina o Son Valls de Padrines.
El 1747 la possessió tenia cases, amb clastra, celler, dos alambins, molí de sang i un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser, posteriorment cedit a la diòcesi i declarat públic.
A la contrada fou edificada una nova església (1944-55) i l’antic oratori passà a denominar-se popularment l’Església Vella. Uns anys abans (1933) s’hi construí una escola. Des del 1924 hi havia un convent de les monges de la Providència.
Als segles XIX-XX es produixen constants divisions, establiments i compravendes i l’antiga denominació de Son Valls de Padrines és substituïda progressivament per la denominació actual, Son Valls.