Història del Cementiri de Felanitx

Fins el dia 9 de gener de 1814 es va enterrar a l’església parroquial, en el convent de Sant Agustí i en els cementiris del voltant. El 1805, l’Ajuntament havia tractat de construir un cementiri en el lloc anomenat “Corral d’en Nofret”, però la resolució no es va dur a terme.

El dia 7 de desembre de 1813, l’Ajuntament va rebre una comunicació del cap superior polític en què urgia la prohibició d’enterrar fins les poblacions. Com a conseqüència d’això, es va fer un cementiri darrera dels molins de la serra, que tenia que estar acabat el dia 7 de gener de 1814. Com el temps era curt, es va fer un clot gran per poder enterrar els que morien; però tota la feina del cementiri de darrera els molins va ser una pèrdua de temps, ja que era grava i els difunts no es podien consumir i en feren un altre a la creu escolada de la terra de Jaume Pujals. El dia 9 de gener enterraren un home que es deia Joan Barceló Capblanc, casat amb Xisca Garcies i anomenat el Cavaller. Efectivament, al número 18 de difunts, al foli 152, el nom 5 de l’any 1814 és Juan Barceló, sepultat al nou cementiri.

Es va continuar enterrant en aquest cementiri fins a finals de maig del mateix any quan, abolida la Constitució de 1812 i retornat de França el rei Ferran VII, s’enterrà de nou en els antics fossars i a les esglésies. “El dia 21 de maig van treure la pedra de la constitució i el dia 22 d’aquest mes ja van enterrar un abat dins del convent, fill d’Antonio Manresa i de Sebastiana Binimelis i el Camp Sant ja estava acabat”. En el foli 160 del llibre número 18 de difunts, corresponent al mateix any, es llegeix: “68-Micaela (sic) Adrover soltera filla de Bartomeu i de Catalina Grimalt... morí sense sagraments el dia 23 de maig de 1814 a Can Verro de Marina d’edat de 10 anys... va ser la primera que van sepultar en aquesta església (parroquial) en la sepultura de Ntra. Sra. del Rosari”.

Al març de 1820 es va restablir de nou la Constitució de 1812 i al juny d’aquest any novament es torna a enterrar al cementiri, estrenat l’any 1814, on només hi havia uns 63 cadàvers. El primer dels difunts fou “Antoni Adrover fill de Miguel i d’Antonia Antich, vidu d’Isabel Vaquer... va morir el dia 2 de juny 1820 prop del Pou del Bobot...”.

L’any 1821 ja és considerava necessari ampliar el cementiri i, per aquest motiu, l’Ajuntament nomenava una comissió que va començar a actuar de seguida. Coneixement els detalls de les obres dutes a terme, gràcies a la documentació de l’Arxiu Municipal de Felanitx: “Compte justificat de la despesa ofert en l’obra del cementeri rural d’aquesta vila de Felanitx que va començar a 26 de juliol de 1821”; “Primerament es continua la despesa oferta per ampliar provisionalment el cementeri que existia des de l’any 1814 per ser aquest incapaç de contenir els cadàvers, en el temps que es necessita per concloure el permanent que a començar” (AMF 457).

Consta que el director o mestre picapedrer d’aquestes obres fou Llorenç Rovira, que va treballar a jornal des del 26 de juliol de 1821 fins al maig de 1822 i que l’import d’aquesta primera part de les obres va ser de 1.784 lliures mallorquines.

Al maig de 1822 l’Ajuntament va decidir canviar el règim de treball i encarregar a preu fet l’acabament de les obres també a Llorenç Rovira, que va rebre 180 lliures. Les obres acabaren el dia 27 d’octubre del mateix any. El rector Joaquín Verd va beneir el cementiri i la capella totalment acabats.

L’Ajuntament de l’any 1823 va fer aplanar el fossar, amb la intenció que no es tornés al costum antic d’enterrar a les esglésies. Es va decidir que aquesta zona es convertiria en una plaça i es van extreure carretades de terra i ossos, que s’empraren per omplir les tombes o vasos de l’església parroquial i del convent. A l’Arxiu Municipal es poden consultar les despeses d’aquestes obres: “Compte setmanal justificat amb els corresponents rebuts de despeses que ofereixi l’enderrocar l’antic cementiri contigu a l’Església Parroquial, posar les restes dels difunts que hi ha en ell, dins de les tombes de la mateixa Església, fabricar una Alhóndiga a l’edifici abans Hospital...”; “Traginers per traslladar les restes dels difunts a les tombes del suprimit convent...”; “Jo el sotasignat taverner Onofre Llodrá vaig rebre d’aquest dipositari tres lliures deu sous per oli, vi i aiguardent que s’ha subministrat en les nits que s’han traslladat les restes dels difunts del cementeri a les tombes de l’Església”; “Dit dia (23 de febrer de 1823) jo el sotasignat certific com Benito Pinya ha rebut d’aquest dipositari tauler, quatre lliures i quatre sous valor de la tea que s’ha consumit en les nits que s’ha treballat a l’antic cementeri” (AMF 427).

El cementiri rural, com aleshores se citava en els llibres oficials i papers escrits, havia estat obra dels ajuntaments constitucionals i era mirat amb aversió pels partidaris del règim absolutista. Durant el període de 1823 i 1833, quan governaren els absolutistes, el cementiri va ser profanat i, des de finals de 1823 fins a principis de 1824, de nou s’efectuaren els enterraments a la parròquia i al convent. A l’abril de 1824 es reprengueren els enterraments al cementiri i cada dia es feren més rars els que es feien a l’església i als fossars. A l’any 1837 un Ajuntament liberal, de nou en el poder, ordenava posar el cementiri com estava el 1823, abans de la caiguda del sistema constitucional.

El cementiri ha estat eixamplat distintes vegades. La primera fou a finals de segle; les obres foren molt lentes: començaren el 1893 i no acabaren fins l’any 1905. El diumenge 26 de febrer de 1905, a les tres del capvespre, el clergat parroquial es va dirigir amb creu alçada al cementiri. El rector Sebastià Planas, en presència de les autoritats locals i de nombrosos fidels, va efectuar la benedicció i va pronunciar un sermó.

El segon eixamplament va tenir lloc l’any 1930. En aquesta ocasió es va construir la nova entrada, obra de l’arquitecte Francesc Roca i Simó, i les dependències adjuntes, ja que la primitiva portada d’entrada va quedar descentrada. El diumenge dia 19 de setembre de 1930, al vespre, l’arquebisbe-bisbe Josep Miralles, que estava practicant la visita pastoral a Felanitx, va efectuar la benedicció de la part nova del cementiri i de les obres realitzades.

L’any 1944 es va aixecar un monument en memòria de les víctimes del 31 de març de 1844, que moriren per la caiguda de Sa Timba en aquell fatídic Diumenge del Ram. En la centenària commemoració, el monument s’ubicà en el recinte antic del cementiri. Es tracta d’un àngel de pedra de Santanyí, obra de Joan Maimó, que assenyala el lloc on van ser enterrats “els morts de l’Encontrada”.

L’any 1969 arribaren els Germans Fossers de la Misericòrdia, que donaren una gran dignificació als enterraments i a totes les dependències, tombes i jardins. Els germans fossers romangueren trenta anys, fins que marxaren l’any 1999 per falta de vocacions.

L’any 1985 es va realitzar una nova ampliació i es crearen parcel·les per fer capelles. També es dotà d’una zona enjardinada.

Més recentment, el 2010, es realitzà una nova ampliació amb la creació d’un lot de nínxols nous i capelles. Actualment, l’Ajuntament té assignat espai suficient, en cas de necessitat, per a la creació de noves instal·lacions funeràries.

Al gener de 2014, es commemorà el 200 aniversari de la inauguració del Cementiri Municipal.

Bibliografia de Cosme Bauçà Adrover i Pere Xamena Fiol.