Història

PREHISTÒRIA

Els orígens de Felanitx com a població es remunten a l’edat del bronze. Fou al voltant de l’any 2000 aC, quan arribaren els primers pobladors. Sembla que constituïen un poble pacífic que formava petites comunitats dedicades a l’agricultura i a la ramaderia. Habitaven en petites cabanes fetes amb pedres i branques d’arbres i també en coves naturals o artificials i en abrics rocosos. Dins el nostre terme en tenim al castell de Santueri i al Puig de sa Mola. En aquestes dues zones, s’hi poden observar diverses coves, com la Cova d’es Bous, al castell de Santueri, i sa Mola d’en Bordoy, al Puig de sa Mola. Cap a l’any 1800 aC, es construïren les primeres navetes, grans edificis amb parets de grans blocs de pedres i coberta de brancatge i argila. D’aquest període destaca el poblat dels Closos de Can Gaià, a Portocolom.

A partir de l’any 1300 aC i fins a la conquesta romana de les Illes Balears al 123 aC, es desenvolupa la cultura talaiòtica. Els talaiots són l’element constructiu més característic d’aquesta època, així com també els poblats envoltats de grans muralles. El poblat d’Es Rossells, a Cas Concos, és un dels més importants de l’illa.


EDAT ANTIGA

De l’època romana i àrab no s’han conservat gaires mostres que ens ajudin a entendre com era la vida al poble de Felanitx durant aquell temps. No obstant això, a l’any 1975, es trobaren nombrosos fragments de ceràmica romana en ocasió d’unes obres d’aprofundiment de la Font de Santa Margalida. També, a l’any 2015, al centre històric del poble, s’hi trobaren restes d’una necròpolis romana.

Pel que fa a la presència àrab en el nostre terme, es tenen evidències de l’existència d’un petit nucli de cases a la zona del Sitjar o la Plaça, entre elles la de l’alqueria Mancorme Abeniara. També perviuen encara alguns topònims d’origen àrab, com el de Binifarda.

Probablement, també deguem a una d’aquestes dues cultures l’origen etimològic del topònim de Felanitx. Hi ha una teoria que apunta a un origen aràbic del mot; segons aquesta teoria, el topònim de Felanitx prové dels mots Felhàni o Falhànis que significa fondal o endinsada. Una segona teoria, la d’un origen llatí del topònim, afirma que el nom estaria format per l’arrel foenum, fenàs, i els sufixos ale i icius, i el resultat seria foenalicius, lloc on hi ha o es fa molt de fenàs.

Tant en època romana com musulmana, el castell de Santueri va servir com a fortalesa, convertint-se en un dels punts més importants i estratègics de Felanitx.


EDAT MITJANA

L’any 1229 Mallorca fou conquerida per les tropes catalanes que dirigia Jaume I, comte de Barcelona, i es posava fi a la dominació musulmana. Després de la conquesta, es va pactar el repartiment de l’illa entre el rei i els cavallers que ajudaren en la conquesta. El primer senyor cristià que tingué Felanitx fou Nuno Sanç, comte del Rosselló. A partir d’aquest moment, començaren a arribar nous pobladors. Cap a l’any 1260, ja hi havia una quinzena de cases més o menys agrupades.

L’any 1300 el rei Jaume II atorgà la carta fundacional a Felanitx, juntament amb altres poblacions de Mallorca. D’aquesta manera naixia oficialment el poble de Felanitx, el qual va començar a créixer i desenvolupar-se a l’entorn de l’església de Santa Maria, actualment parròquia de Sant Miquel. El castell de Santueri mantenia la seva importància com a punt estratègic per a la defensa de la costa i, durant tota l’edat mitjana, es realitzaren obres de millora.

El mitjà de transport més habitual de l’època, quan es tractava de grans quantitats, era el marítim. Així, el port de Felanitx, Portocolom, es convertí en un punt estratègic i de vital importància per al desenvolupament econòmic i comercial del terme de Felanitx. Les incursions pirates seran una constant habitual fins ben entrat el segle XVIII.

L’any 1348 la pesta negra s’estengué per tot Europa i arribà també a Felanitx, on moriren unes 900 persones. En aquest any i, probablement amb motiu d’aquesta pesta, els jurats demanaren l’autorització al rei Pere el Cerimoniós per edificar una petita església al cim de la muntanya ja coneguda amb el nom de Sant Salvador.

A l’edat mitjana hi destacaren felanitxers com el mestre picapedrer Guillem Sagrera, constructor de la Llotja de Palma; fra Bartomeu Catany, fundador de l’Hospital General; i mossèn Bartomeu Caldentey, introductor de la impremta a Mallorca.


EDAT MODERNA

Ja en època moderna, durant el segle XVI, el poble de Felanitx experimentà una gran crescuda, i augmentaren el nombre d'habitants a més de 4.000 persones. El creixement i desenvolupament del poble va coincidir amb l’esclat del moviment conegut amb el nom de les Germanies, que començà a l’any 1521 i es deixà notar a tot Mallorca. Fou un conflicte que enfrontà als menestrals i a la població de les viles, per una banda, i als mercaders i senyors de la Ciutat, per l’altra. El felanitxer Joanot Colom es va convertir en el cap dels agermanats que lluitaven contra les tropes reials. Va alliberar els esclaus i intentà ocupar el poble d’Alcúdia. Finalment, fou empresonat al castell de Bellver (Palma) i executat el 3 de juny de 1523. Cal destacar el fet que el castell de Santueri va ser un dels pocs llocs de Mallorca que resistí a la revolta popular.

La pirateria es va aguditzar en aquesta època i, a partir de 1570, es va decidir construir una torre de vigilància a Portocolom, que va sobreviure fins el 1919, quan va ser derruïda.

L’any 1603 els franciscans fundaren el convent de Sant Agustí, als afores de la vila. A partir de l’any 1646 es començà a construir l’església actual i a l’any 1699 s’acabà el claustre. Per la seva banda, l’església de Sant Salvador s’anava engrandint i es construïa l’hostatgeria.

EDAT CONTEMPORÀNIA

Durant el segle XIX la vida econòmica de Felanitx era esplendorosa com mai havia estat. La població del municipi arribava quasi als 9.000 habitants, i dins la vila hi havia més de 2.000 cases. Malgrat tot, la tragèdia arribà el 31 de març de 1844 quan, el Diumenge del Ram, va caure Sa Timba, un terraplè que existia al costat de l’església parroquial. L’Enterrossall costà la vida a 422 persones.

El poble es recuperà i, a l’any 1886, la reina regent Maria Cristina va concedir-li el títol de ciutat. En aquests moments, Felanitx era la tercera població de l’illa, després de Palma i Manacor, i suposava el 5% de la població total de Mallorca. Bona part de la riquesa econòmica de Felanitx en aquella època provenia de la indústria del vi. Era el terme municipal amb més extensió de terreny dedicat al cultiu de la vinya. Però, a finals del segle, l’any 1891, una plaga anomenada fil·loxera va atacar totes les vinyes felanitxeres, i va originar la decadència del terme de Felanitx, que acabà amb una misèria generalitzada.

Amb els pas dels anys i ja entrat el segle XX, l’activitat econòmica poc a poc es va recuperar gràcies a l’agricultura i la ramaderia. L’any 1910 es va crear l’Estació Enològica i al 1920 el Celler Cooperatiu Es Sindicat.

Durant els anys de la Segona República es varen construir nombrosos edificis, com ara el Mercat Municipal, l’Escorxador o la majoria de les escoles del terme municipal.

Actualment, el municipi de Felanitx viu de l’agricultura, la indústria i, principalment, del turisme.