Es tracta de l’antic banc de Felanitx, situat al carrer de sa Plaça. Fou fundat l’any 1883 com a societat anònima amb un capital de 636.500 pessetes representat per 1.273 accions de 500 pessetes. Els catorze primers anys tingué el domicili social a Can Manual d’es Sitjar, local de l’Ateneu d’agricultura, indústria i comerç, lloc on es gestà la fundació del Banc. El primer president fou Miquel Reus Bennàsser, entre els anys 1883 i 1917. L’any 1897 el Banc es traslladà a una casa pròpia al carrer de sa Plaça.

És un palau urbà d’estil eclèctic que fou construït l’any 1919 a càrrec d’Antoni Vaquer Noguera. L’edifici es caracteritza per tenir una planta adaptada a les necessitats i una façana on predominen els valors estètics per damunt dels constructius i, segueix així els models dels palaus urbans dels segles XVI i XVII, que usaven esquemes gòtics.

La façana, articulada amb una rigorosa simetria, destacada per la seva planeïtat, per l’ordre dels buits i la senzillesa decorativa. Tot i que desapareix el porxo superior típic de l’arquitectura dels casals senyorials, apareix un nou pis amb idèntica composició a les plantes inferiors. Es manté l’estructura habitual de planta baixa i dos pisos.

La simetria que segueix la façana queda trencada i, a la vegada, accentuada amb el tractament que es fa del cos central, que sobresurt en relació a la línia de la façana amb major ornamentació. D’aquest cos central destaca la balconada del primer pis que s’assenta sobre mènsules decorades i recolzades sobre les pilastres de la porta. Pel que fa al balcó, destaca l’arc rebaixat trevolat que articula l’obertura. El tipus de decoració vegetal amb palmeta que s’observa, així com la seva repetició com element decoratiu per tota la façana, ens recorda clarament la tendència historicista neogrega. Antoni Vaquer havia treballat com escultor sota les ordres de l’arquitecte M. Rigo en obres com el Banc Balear de Palma (1870), d’estil neogrec i amb la presència del mateix tipus de decoració vegetal a base de palmetes. Si ens fixem amb la disposició d’elements curvilinis que existeix a la façana del Banc de Felanitx i en la decoració floral del forjat, hem de pensar amb un altre tipus d’influència més pròxima al modernisme. Per tant, es pot afirmar que aquest edifici quedaria integrat dins el corrent de l’eclecticisme.