El traçat actual d’aquesta plaça es deu a una sèrie de reformes urbanístiques que es dugueren a terme al segle XIX.

L’origen de la plaça de s’Arraval ve lligat segurament a la presència d’aigua en el subsòl. Ja des del segle XV està documentat l’existència d’un pou en aquest emplaçament. També tenim constància que, en el segle XVIII, la plaça ja estava envoltada per diferents cases.

Després de la intervenció que es va fer al segle XIX, on foren tapats els pous existents, es va aixecar l’obelisc de pedra amb aixetes que, avui en dia, s’observa al centre de la plaça. L’obelisc, construït a l’any 1879, fou obra dels mestres picapedres Mateu Togores i Rafael Barceló, que seguiren els models tipològics típics de l’estil neoclàssic que va introduir l’arquitecte Isidoro González Velázquez a Mallorca.

En el segle XX, la plaça de s’Arraval fou un dels centres socials i neuràlgics de la vila i, al voltant seu, s’obriren diferents casinos i societats, com ara el Casino de la Unión, Casino Felanitx o el Cercle Recreatiu.

La majoria dels edificis de la plaça es caracteritzen per tenir un estil regionalista, amb una barreja d’historicisme i localisme. Trobem tant edificis que mantenen la presència d’un pis superior diferenciat que segueix el model dels porxos tradicionals, com d’altres amb major influència clàssica on desapareix la diferenciació del pis superior.