ESGLÉSIA DE SANT ALFONS
L’Hospici, que hem de distingir de l’Hospital, fou creat l’any 1820 per complir una disposició de les Corts de Cadis, que ordenava la construcció d’edificis destinats a l’acolliment dels pobres. És té documentat que, almenys, durant l’any 1828 fou regentat per les monges de la Caritat, que es cuidaven dels indigents i les persones amb més necessitats. A partir de l’any 1883, l’Hospital del poble es va situar a la casa ocupada per l’Hospici. D’aquesta manera, les dues institucions quedaven unides.
L’església de Sant Alfons, construïda inicialment per ser la capella de l’edifici de l’Hospici, va sofrir entre els anys 1878 i 1881 una important ampliació que li va conferir major autonomia. Pere d’Alcàntara Penya fou l’autor del projecte i dissenyà un edifici que es pot enquadrar estilísticament dins l’historicisme neogòtic de finals del segle XIX.
Al 1930, Guillem Muntaner realitzà una nova intervenció. Muntaner prolongà la part de l’absis i féu una capçalera totalment nova i un creuer cupulat. La façana, senzilla i austera i amb rosetó central, segueix l’esquema de tradició gòtica que també s’aplicà a l’església parroquial de Sant Miquel. Al cost central s’obre un portal amb forma d’arc apuntat que, a la vegada, queda envoltat per un altre gran arc apuntat que simplement actua com element decoratiu.
El portal queda flanquejat per dues petites torres que queden rematades per espadanyes. Aquest cos central s’acaba amb un capcer a dues aigües decorat amb mènsules.
A l’interior trobem una planta amb forma de creu llatina amb capelles laterals. Les capelles estan obertes amb arcs apuntats i cobertes amb volta de creueria.
De la intervenció de l’any 1930 destaca el creuer sobresortit, amb una gran cúpula que s’aixeca sobre trompes i presenta una volta estrellada amb obertura de vidrieres. La nau central queda coberta amb volta de creueria dividida en arcs faixons que enllacen els seus nervis amb els pilars de separació de les capelles, que remarca el sentit ascensional. De l’alçat interior, cal destacar el trifori, que queda sobre les capelles laterals i que recorre tot el perímetre de la nau central i que arriba a fer la volta per darrera l’absis.
La congregació d’alfonsins està documentada al poble de Felanitx a partir de l’any 1866.