L’època prehistòrica deixà alguns vestigis a Porreres d’entre els que són mostra els talaiots de Baulenes, Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominació romana s’ha pògut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l’època àrab en el que tambè s’hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l’estada del poble musulmà a Porreres.

El repartiment de Mallorca otorgà les terres porrerenques al rei en Jaume I qui després les donà al comte Nuno Sanç. Amb la mort del comte (1242), les propietats de Porreres que encara li pertanyien tornaren a passar a mans del rei. En Jaume II la declarà vila l’any 1300. El nom de Porreres prové d’un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, d’una localitat del Priorat (Tarragona).

Monti-Sion va ser seu d’un col.legi de gramàtica llatina que depenia dels jurats de la vila durant l’època del Renaixament. Aquest col.legi preparava els futurs alumnes de l’Estudi General o Universitat i el seu període de màxima esplendor fou durant el s.XVII.

El fet més destacable del segle passat és la participació de Porreres, juntament amb Andratx i Santanyí, en una petita revolució anomenada “la Gloriosa” succeïda després de la caiguda d’Isabel II, el 1868. Els revolucionaris prengueren foc a la casa de la vila i destruïren la majoria dels documents que s’hi guardaven. D’aquesta manera s’acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.